2n i 3r Taller / Col·loqui

Els passats dilluns 26 de març i 2 d'abril a les 20:30 al Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell van tenir lloc el 2r i el 3r d'una sèrie de 3 Tallers / Col·loquis a càrrec de la nutricionista i psicòloga Emília Bosch i de l'assessora en dietètica i nutrició Montse Ariza.

Aquí va un resum de tot el que es va parlar...

Recordar que lo ideal és menjar cada 3 hores i que cada àpat hauria de contenir hidrats de carboni, proteïnes, greixos + aigua, minerals, vitamines, fibra.

Esmorzar

• 1 fruita de temporada guardada fora de la nevera (hidrats de carboni, vitamines, fibra)
• 1 pa amb tomàquet amb oli d'oliva (hidrats de carboni, greixos, antioxidants ) amb pernil / tonyina / sardina / formatge (proteïnes)
• 1 iogur natural o mató (calci)

No és gens bona l'addicció als estimulants com cafè, tè, xocolata/caco, pebre, vinagre, coles, ging-seng...

Algunes dades interessants sobre la fruita:

meló (2 talls) ~ 100 gr ~ 26 kc

plàtan (1 unitat) ~ 100 gr ~ 92 kc

poma (1 unitat) ~ 250 gr ~ 130 kc

maduixes (unes 6 unitats mida estàndard) ~ 100 gr ~ 40 kc

Per tant, tot i que 100 gr de poma aporten menys calories que 100 gr de plàtan, una poma aporta més calories que un plàtan (per la senzilla raó que pesa més).

Dinar

Coses a tenir en compte:

• En un àpat de dinar o bé tots els plats haurien de ser crus o bé tots els plats haurien de ser cuits.
• La carn (que és un àcid) no s'hauria de combinar amb patata / llegums / pasta / arròs (que és midó) perquè llavors no s'aprofiten els seus nutrients.
• La fruita s'hauria de de menjar abans per aprofitar les seves vitamines.

Un parell de receptes

MACARRONS:

• Bullir la pasta a part (sense oli)
• Sofregir tomàquet, sal i sucre, i ceba en un recipient tapat tot deixant que faci xup-xup a foc lent  (sense oli calent, que és un greix molt saturat) , afegir-hi tonyina / verdures / bolets / musclos / gambes i formatge si es vol

CONILL:

• En una cassola tapada amb un plat fondo ple d'aigua, coure el conill a foc lent (sense oli calent, que és un greix molt saturat)
• Acompanyar el conill amb bolets, all i julivert

Colesterol

LDL és el colesterol dolent (-); el límit està a 200

HDL és el colesterol bo (+); si és negatiu (-) llavors s'és pessimista i és una cosa genètica

VHDL és el colesterol neutre

El colesterol dolent puja per:

• la ingesta d'animals amb potes
• la ingesta de subproductes d'animals amb potes (formatge, iogur, mel, pernil salat, etc)

Per fer baixar el colesterol dolent és bo:

• caminar sense cansar-se però sense parar
• cuinar sense oli

Calci

En el darrer taller / col·loqui bàsicament es va tractar la osteoporosi.

Per prevenir/tractar aquesta malaltia que afecta a moltes dones, el calci és molt important. Doncs aquí teniu un llistat d'aliments i el seu contingut de calci i fòsfor (atenció perquè hi ha aliments que descalcifiquen si tenen poc calci i molt fòsfor!).

Gràcies per la vostra assistència i participació! I gràcies també a l'Emília Bosch i a la Montse Ariza per compartir d'una manera tan amena i entenedora els seus coneixements!

19 Fem salut 31/03/2012 ÀUDIO

19 Fem salut 31/03/2012

L'anotació - Carme Tuneu -

Animeu-vos a fer el Camí de Sant Jaume, a peu, en bici o a cavall, tot o només una part, us assegurem que serà un experiència inoblidable! Trobareu tota la informació que necessiteu a www.camidesantjaume.cat (la història del camí, les possibles rutes, la credencial, la senyalització, l'equipament recomanat, llocs on dormir, consells, etc).

Receptes i remeis de l'àvia Francesca d'Alcanar - Francesca Membrives -

Us presentem les verdures i les fruites del mes d'abril i també els peixos del mes d'abril. I us proposem un parell de receptes amb alguns d'aquests productes de temporada: creps d'espinacs i xampinyons i cassoleta de porro i rap. Apa, bon profit!

L'agenda - Carme Tuneu -

01/04/2012 Travessa Castellar del Vallès - Montserrat (33 km)
07/04/2012 Caminada Popular Vilallonga de Ter (10,5 km)
15/04/2012 Caminada d'Aiguafreda (20 km)

01/04/2012 1a Cursa del Roc Gros als Hostalets de Balenyà (mitja marató de muntanya)
09/04/2012 Cursa de fons de Canovelles (5 km / 15 km)
15/04/2012 Cursa 10 km de Girona

01/04/2012 Lluçanès Feréstec BTT (35 km / 70 km)
07/04/2012 BTT de Sant Jordi Desvalls (20 km / 35 km)
15/04/2012 La Portals: Volta en BTT a Montserrat (57 km)

14/04/2012 Travessia nedant Premià - Masnou (4.000 m)

18 Fem salut 24/03/2012 ÀUDIO

18 Fem salut 24/03/2012

L'anotació - Carme Tuneu -

Extret del nº 10  primavera / verano 2011 Soria Natural:

Les anomenades "medicines alternatives" estan en auge. Els seus escassos efectes secundaris, l'aval dels investigadors i la seva provada eficàcia ho expliquen. No obstant, aquest terme global amb el que s'anomenen no és apropiat, ja que no són, en absolut, substitutives de la medicina convencional, sinó complementàries. Les que més estan creixent són la HOMEOPATIA i la FITOTERÀPIA, que s'estan veient especialment impulsades per les fortes inversions en investigació i innovació que estan fent algunes empreses.

La pràctica de la Fitoteràpia és tan antiga com l'home. Avui en dia es pot definir com la ciència que utilitza plantes medicinals per prevenir, atenuar o curar determinats problemes de salut. Aquestes han sigut la base de la medicina grega clàssica i de l'àrab, i al llarg de la història la seva utililització ha passat per etapes de major a menor acceptació.

En les societats prehistòriques, l'home, que estava en estret contacte amb la natura, va aprendre a distingir les espècies beneficioses de les perjudicials observant als animals i analitzant la seva pròpia experiència. Aquests coneixements que va adquirir s'han anat transmetent de generació en generació fins a l'actualitat, i ha permès fer una selecció precisa de les més beneficioses per a la salut. A més, els coneixements actuals han confirmat la presència en aquests vegetals de compostos químics actius, anomenats principis actius, amb propietats beneficioses per l'organisme. Així mateix, existeix una base científica que apoia l'eficàcia de les plantes medicinals per combatre els símptomes de determinades afeccions; s'han desenvolupat mètodes analítics per controlar la qualitat dels productes fitoterapèutics i s'han posat en pràctica noves formes de preparació i administració d'aquests que fa més efectiva i còmoda la seva utilització.

Lògicament, no totes les plantes tenen el mateix grau de potència i toxicitat. N'hi ha de molt potents i tòxiques, com la Digital o l'Acònit; de potència intermitja com la regalèssia o l'Àrnica, i altres d'acció més suau com l'Arç blanc o la Camamilla.

En Fitoteràpica s'utilitzen les d'acció moderada, amb marges terapèutics relativament amplis, que possibiliten tractaments segurs i menys agressius que els medicaments. No obstant, no es pot considerar aquesta teràpia innòcua. A l'igual que els medicaments, no convé "automedicar-se". La seva prescripció ha de ser realitzada per professionals experts. Tot i que menys que els fàrmacs, els preparats fitoterapèutics poden tenir efectes secundaris, contraindicacions i interaccions que s'han de conèixer necessàriament per utilitzar-los amb seguretat i correcció.

Exemples de plantes i òrgans:
- Arç blanc (pel cor)
- Ginkgo biloba (per la circulació)
- Desmodium (pel fetge)
- Pasiflora (pel sistema nerviós)
- Equinàccia (pel sistema immunitari)
- Harpagofit (per l'aparell locomotor)
- Pastanaga (per la pell)
- Eucaliptus (per l'aparell respiratori)

A més de l'existència de plantes medicinals, cal saber que els aliments que dóna la terra constitueixen una altra excel·lent font de salut, ja que proporcionen l'energia i els nutrients que necessita l'organisme. N'hi ha alguns que el nostre organisme no és capaç de sintetitzar en quantitat suficient, com vitamines, minerals i alguns aminoàcids, cosa que implica que hem d'introduir-los a través de l'alimentació per no tenir carències. Algun cop l'Emília Bosch ens ha comentat alguns d'aquests aliments.

Exemples d'aliments que dóna la terra:
- Vegetals crucífers (amb efectes antioxidants i anticancerígens)
- Fruits secs (aporten molta energia sense colesterol)
- Peix blau (tenen una acció protectora enfront a les malalties cardiovasculars)
- Oli d'oliva verge (és un protector cardiovascular natural, ajuda a reduir el colesterol i estimula la vesícula biliar)
- Bolets (fortaleixen les nostres defenses)
- Llegums (rics en proteïnes vegetals i hidrats de carboni)
- Tomàquet (conté potents antioxidants)
- Ous (amb alt valor biològic i vitamines A i D)
- All (és considerat un antibiòtic natural que prevé malalties infeccioses)
- Iogur (aporta calci)
- Cereals integrals (són una font important de fibra i vitamines)
- Aigua (essencial per la nostra salut, ja que el nostre cos està constituït principalment d'aigua)

Receptes i remeis de l'àvia Francesca d'Alcanar - Francesca Membrives -

La primavera és una època de canvis pel cos. Podeu conèixer aquests canvis, i com prevenir-los i curar-los en aquest article de "ets el que menges".

També podeu fer un repàs als peixos de temporada, en aquest cas, del març en aquest blog de receptes.

L'agenda - Carme Tuneu -

25/03/2012 Caminada de Primavera Rupit i Pruit (15 km)
01/04/2012 Travessa Castellar del Vallès - Montserrat (33 km)

25/03/2012 Cursa Popular + Cursa Infantil Bombers Parc de Girona (11 km, 60% terra, 40% asfalt)
01/04/2012 1a Cursa del Roc Gros als Hostalets de Balenya (mitja marató de muntanya)

25/03/2012 Bicicletada Popular Canyamars BTT (25 km)

01/04/2012 Lluçanès Feréstec BTT (35 km / 70 km)

   

1r Taller / Col·loqui

El passat dilluns 19 de març a les 20:30 al Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell va tenir lloc el 1r d'una sèrie de 3 Tallers / Col·loquis a càrrec de la nutricionista i psicòloga Emília Bosch i de l'assessora en dietètica i nutrició Montse Ariza.

Aquí va un resum de tot el que es va parlar...

Alimentar-se = Menjar

Nutrir-se: Tenir el que es necessita i en la proporció correcta / adequada

Nutrients calòrics

• Hidrats de carboni (provenen de tot allò que neix a terra, com per exemple, els cereals; ens aporten energia)

• Proteïnes (provenen de les llegums i de tot allò que neda, córrer, vola o s'arrossega, com per exemple, el pollastre; ens ajuden a créixer i a reparar el que cal). Una proteïna és un conjunt d'aminoàcids, d'origen vegetal (n'hi ha 20 i pico) i d'origen animal o essencials (només n'hi ha 8). Segons com es combinin les proteïnes en cadenes d'aminoàcids (és imprescindible que com a mínim hi hagi una proteïna d'origen animal), fan una cosa o una altra al nostre cos.

• Greixos (en estat líquid com l'oli o en estat sòlid com el greix)

Nutrients no calòrics

• Vitamines (no és bo prendre directament vitamines a partir de per exemple pastilles durant molt de temps perquè llavors el cos deixaria de fabricar-les)

1. Liposolubles (la A és bona per la vista, la D aporta calci, la E augmenta la resistència, i la K controla que la sang no sigui ni massa espessa ni massa líquida)
2. Hidrosolubles (n'hi ha moltes però, per resumir, podem dir que la resta de vitamines que no són liposolubles són hidrosolubles, la més coneguda de les qulas és la C; contràriament al que es pensa, la taronja no és la principal font d'energia C sinó el kiwi -que té 10 vegades més vitamina C que la taronja-, seguit del pebrot vermell cru -que té 8 vegades més vitamina C que la taronja-, les maduixes i els fresons -que tenen 5 vegades més vitamina C que la taronja-, les llimones, els pomelos i per últim la taronja)

• Minerals
  

• AIGUA -fibra- (serveix per netejar-nos per dintre, per respirar, per fabricar llàgrimes, saliva i mucoses, per poder suar, per assimilar els nutrients que han de passar a la sang, i l'aigua sobrant es converteix en orina i femta; ens consumim tanta que cal que en consumim uns 2 litres al dia, millor fent glopets tot sovint; la primera conseqüència d'una falta d'aiga és que el budell gros xucla tota l'aigua que li fa falta al cos i la bilis, amb el conseqüent restrenyiment; si, pel contrari, un té diarrea i/o vòmits llavors segurament és conseqüència d'un bacteri que l'organisme intenta treure fora, així que és bo no menjar sinó hidratar-se i desinfectar-se per exemple amb farigola, fonoll i camamilla com a comodí ja que el nombre d'herbes a prendre ha de ser impar perquè sinó s'anul·la l'efecte d'una d'elles, i un cop aturada la diarrea i /o vòmits llavors cal estar uns dies sense menjar coses crues; amb una falta d'un 20% d'aigua, una persona es mor)

Dieta equilibrada

Tot i que cada persona necessita una dieta concreta, sí que hi ha una dieta estàndard per la majoria de les persones:

hidrats de carboni -> 50% kilocalories

proteïnes -> 25-30% kilocalories

greixos -> 25-20% kilocaries

Us esperem als propers tallers / col·loquis, els dilluns 26 de març i 2 d'abril a les 20:30 al Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell.

17 Fem salut 17/03/2012 ÀUDIO